Cultura

Gaudí per als barcelonins

El Palau Güell va reobrir ahir amb un missatge per als ciutadans: és un moment únic per descobrir-lo amb calma i tranquil·litat

El 2019, el 93% dels visitants van ser forans

Gaudí sí que pot dir que la Covid-19 li ha regalat una nova, novíssima normalitat. Fins que no torni el turisme de masses, els seus fràgils edificis no seran esclaus de les aglomeracions que suportaven fins al 13 de març passat. La primera icona gaudiniana que va reobrir va ser el Park Güell, el 20 de maig, i gratuïtament. Molts barcelonins s’hi han reconciliat després d’anys de no posar-hi els peus. Dimarts de la setmana passada va reprendre l’activitat la Torre Bellesguard, propietat de l’empresa d’assegurances Catalana Occidente des del 2018. “Hem anat rebent un degoteig de visitants, i no ens ho esperàvem”, explica Anna Mollet, la seva gerent. I ahir va sortir de la clausura el Palau Güell amb un missatge per als ciutadans: que aprofitin aquest moment de parèntesi per descobrir-lo amb calma i tranquil·litat.

Calma i tranquil·litat. Les van tastar els primers visitants (tres a les deu del matí; 31 al final del dia) d’aquesta construcció que l’industrial, polític i mecenes Eusebi Güell va manar fer a Gaudí el 1885. Abans de la pandèmia, les cues de gent al carrer Nou de la Rambla eren la normalitat. L’any passat, el Palau Güell va rebre 205.000 visitants. Un 93% estrangers. “Per a la gent d’aquí és un gran desconegut: es confon amb el Park Güell. I el cas és que és l’espai més autèntic”, el més fidel al seu estat primigeni, sosté Guillem Mundet, el seu director des del gener.

El Palau Güell té un avantatge respecte als altres monuments del geni modernista. Que és de titularitat pública, de la Diputació, des del 1945. “Nosaltres no tenim objectius econòmics, només culturals.” “Aquesta crisi no ens obliga a canviar sinó a accelerar el model que havíem endegat per atreure el públic local”, diu Mundet. Tot i que tímides, les xifres ho confirmen. El 2013, el públic barceloní representava el trist 0,3%; l’any passat, l’1,6%. Mundet està convençut que la nova dinàmica de treball es pot arribar a traduir en un 25% de públic pròxim, inclòs tot el català.

Recuperar històries

I quina serà aquesta nova dinàmica de treball? Un gir en el programa d’exposicions temporals, que posaran el focus en les altres vides que va tenir l’edifici quan els Güell van traslladar la seva residència al Park Güell. Vides que s’entrelliguen amb la història més tràgica de Barcelona. Tant durant la Guerra Civil com en la immediata postguerra, va ser utilitzat com a presó. A partir dels anys cinquanta va tenir un ús molt menys controvertit: va ser la seu del Museu d’Art Escènic.

Caldrà fer molta recerca, avisa Mundet, amb la missió d’anar reconquerint fragments de memòria perduda que atraparan el barceloní curiós. També es persistirà en el coneixement dels artesans i els artistes que van treballar a l’edifici, la gran majoria oblidats. A finals d’any, s’inaugurarà una exposició de l’enigmàtic pintor Aleix Clapés, que hi va fer diverses intervencions.

En aquesta nova etapa, el Palau Güell obrirà de dimarts a diumenge de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. La pausa no és per dinar sinó per netejar a fons totes les instal·lacions, com marca el protocol per evitar contagis. Com sempre, totes les persones amb carnet de biblioteca només han de pagar 5 euros d’entrada (a anys llum de les tarifes d’altres edificis estel·lars de Gaudí obsedits amb la taquilla). De moment l’audioguia s’ha substituït per una aplicació de mòbil, però quan torni a estar permesa, més d’hora que tard, els visitants rebran un lot de salut, amb una tovalloleta hidroalcohòlica, uns auriculars i una cinta d’un sol ús.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Agraït als cinemes

BARCELONA

L’instant feliç de la fotografia

Palafrugell
Un tast de...
‘La ira’, de Raül Garrigasaitspan class="formatHK"

Un alçament

Postals a dues veus

Barcelona
Crítica
música

Talent i amplitud de mires

Daniel Higiénico presenta ‘Esperando a Robin Hood’, demà a La Mirona

salt
Peter Cattaneo
Director de cinema

“La música va directa al cor”

Barcelona
Un tast de...
‘Minguella leaks’, de Josep M. Minguella i Francesc Aguilar

El futbol és com el cinema

Crònica
música

Essència domèstica

S. Feliu Guíxols