Política

Pacte del govern i els comuns per revifar serveis públics

Els comptes preveuen 3.070 milions per a despesa social i un 25,7% més d’inversions que els del 2017

CatECP manté la demanda d’eleccions i Budó diu que són “una garantia d’estabilitat”

La tríada pressupostària que augura un nou canvi d’escenari polític a Catalunya i a Barcelona, i que en breu es podria fer encara més visible a l’Estat espanyol, comença a ser cada cop més tangible. Al mateix temps que s’explicaven els comptes en un pacte inèdit a la capital catalana, el vicepresident del govern, Pere Aragonès, feia cinc cèntims del darrer acord amb Catalunya en Comú-Podem (CatECP), el de la despesa pública, que acabava de segellar el pacte dels pressupostos de la Generalitat tres anys després de pròrrogues, i que van començar a fer visible el 16 de desembre passat, quan van presentar l’acord sobre fiscalitat a les principals figures impositives. En la línia que ja van expressar aleshores, els tres actors polítics (JxCat, ERC i CatECP) es van congratular del fet que s’enceta una nova etapa que permet deixar enrere un escenari de polítiques d’austeritat i retallades, malgrat l’oposició que desperta la futura aprovació de la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda com a llei Aragonès, també en l’espai dels mateixos comuns. Els comptes que avui es presentaran al consell executiu perquè els validi políticament aquest mes són “un salt endavant en despesa”, que va directament als departaments, amb un augment de 3.070 milions d’euros respecte als darrers del 2017, va explicar Aragonès.

Els 58 compromisos de despesa revertiran directament en els àmbits més sensibles dels serveis públics, com el de la salut, amb 908,5 milions, en què destaca la incorporació de 1.400 nous professionals i la reducció de llistes d’espera per fer-les equitatives segons el territori. En l’àmbit educatiu, els punts més rellevants són la recuperació del finançament de les places d’escoles bressol, l’augment en 15 milions de la dotació de les beques menjador a primària, l’augment del finançament a les universitats (129,5 milions), una partida de 57,4 milions per reduir un 30% les taxes universitàries i un pla d’inversions en centres educatius per revertir “els barracons”, va anunciar la portaveu dels comuns, Jéssica Albiach.

Atenció a la dependència

En aquesta recuperació dels “nivells de despesa de fa deu anys”, també s’aposta per finançar polítiques de dependència, amb un augment del pressupost de 92 milions, fins a arribar als 1.566 milions; l’ampliació dels serveis d’atenció domiciliària a la dependència i d’atenció a la immigració i a la infància, i el projecte de construcció d’una nova presó per a dones. El capítol de polítiques feministes és ampli, i hi destaca el reforç de la xarxa d’atenció integral a les víctimes de violència masclista, amb l’obertura de vuit nous serveis d’intervenció especialitzada i de quinze pisos pont, i la reforma de la llei de violència masclista.

L’emergència climàtica és un altre aspecte cabdal. Es destinaran al transport públic 38,6 milions de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni, i hi ha el compromís d’arribar fins al 50% de contractes amb clàusules ambientals. El tractament del cicle de l’aigua s’endú part del pastís de les inversions, amb un increment del 230%, que es tradueix en 83,7 milions per a les depuradores al Segrià. Millores en l’oferta del transport públic, com la de l’autobús a les zones de baixes emissions (ZBE), i modificacions de les tarifes de l’ATM, són altres accions previstes.

De la vintena de reunions per dissenyar uns comptes descrits ahir tot just amb quatre pinzellades, se’n va destacar l’increment en 125 milions, fins a arribar als 388 milions, de la dotació per desplegar la renda garantida de ciutadania (RGC); els 323 milions per retornar el 60% de la quantitat minorada el 2013 als treballadors públics, equivalent a una paga extra; l’increment en 62,7 milions de recursos per a actuacions en l’àmbit agrari; la recuperació ja anunciada del pla únic d’obres i serveis de Catalunya (Puosc) 2020-2024, amb 250 milions; l’increment del 15,6% dels recursos destinats a polítiques d’habitatge, fins a arribar als 380,6 milions, i l’increment del 14,2%, amb 37,1 milions, del pressupost de Cultura, sobretot per al pla d’inversions en equipaments culturals i per al reforç del sector audiovisual.

Del capítol d’inversions, que creix un 25,7% respecte al 2017, fins a arribar als 2.000 milions, no en va transcendir pràcticament res. Sí que el govern donarà un impuls per fer el tram central de l’L9 i formalitzarà un crèdit amb el Banc Europeu d’Inversions.

Tant Aragonès com Albiach i la portaveu del govern, Meritxell Budó, van admetre les limitacions que imposen els objectius d’estabilitat pressupostària i que seguiran reclamant els deutes pendents de l’Estat. Albiach va demanar de nou que un cop aprovats els pressupostos es convoquin eleccions i va defensar que els comptes han de ser “la primera pedra per a un govern progressista” un cop constatat l’“esgotament” del de JxCat i ERC. Per Budó, en canvi, els pressupostos que es podrien aprovar a l’abril al Parlament són “una garantia d’estabilitat d’aquest govern”.

LES FRASES

El camí dels propers anys és el que atorga més protagonisme a la inversió pública
Pere Aragonès
VICEPRESIDENT DEL GOVERN i CONSELLER d’ECONOMIA I HISENDA
No hem de deixar de reivindicar que tenim un dèficit fiscal estructural de 16.000 milions
Meritxell Budó
PORTAVEU DEL GOVERN i CONSELLERA DE la PRESIDÈNCIA
És la primera pedra d’un govern progressista un cop constatat l’esgotament del de JxCat i ERC
Jéssica Albiach
PRESIDENTA DEL GRUP PARLAMENTARI DE CATECP

L’ambigüitat calculada del PSC

f. espiga

Amb l’acord pressupostari entre el govern i els comuns tot just servit a taula, el PSC va evitar ahir pronunciar-se sobre si s’afegirà al festí i avalarà els comptes de la Generalitat, encara que sigui amb una abstenció, o si, per contra, hi votarà directament en contra com faran Ciutadans i el PP. “Ens ho hem d’estudiar, perquè és important que aquesta sigui una bona proposta per a la ciutadania”, va ser l’argument que va donar la portaveu parlamentària dels socialistes, Eva Granados, que tot i aquesta ambigüitat va admetre que hi ha qüestions del projecte que els grinyolen. La que més, que s’hagi anunciat una previsió de despesa a l’alça de més de 3.000 milions d’euros, una suma que, segons va exposar, ja s’està gastant, de facto, atès que per fer les comparacions s’està utilitzant el pressupost del 2017 i no el de l’any passat, que, com convé recordar, estava prorrogat. Per reblar el clau, Granados hi va afegir que els comptes presentats quedaran “en paper mullat” si no es ratifiquen els de l’Estat, i que al seu dia preveien incrementar les aportacions a Catalunya. Malgrat això, el PSC es nega a admetre una negociació simultània a diverses bandes com, de fet, ha passat amb els pressupostos de la Generalitat i l’Ajuntament barceloní.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem ratifica la suspensió de Junqueras com a eurodiputat

Barcelona

Més de 200 citats pels talls viaris contra la sentència

barcelona

Torra refreda el calendari de Sánchez

Barcelona

Les “tensions” de Trapero i De los Cobos van ser abans de l’1-O

barcelona

Contra el “separatisme”

París

La prefectura permet l’acte de Puigdemont a Perpinyà el dia 29

perpinyà
política

Neix la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics

Citat a declarar per desordres públics per la protesta del 6-D

Girona

Ribó no sabia qui pagava el viatge de la Champions

Barcelona