Societat

SÒNIA CERVIÀ

RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ DE LA COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES DE GIRONA

“Creix el discurs deshumanitzador contra els més febles”

Periodista convençuda del valor social del seu ofici, treballa per acostar entitats i mitjans en la defensa dels drets humans i la denúncia dels missatges d’odi que malmeten la convivència

Com es fa una periodista solidària? Tenia clar des d’un principi cap on encaminaria la seva trajectòria?
No tan clar... El que puc dir és que m’agradava molt la sociologia i la política i que, quan estudiava, vaig fer aquestes matèries com a optatives.
Entendre i arreglar el món?
Sí, dit així lliga molt amb la tasca de la Coordinadora: defensar els drets humans i promoure accions transformadores que parteixin del coneixement i la denúncia de les causes que provoquen la seva vulneració. En acabar la carrera em vaig buscar la vida amb mil i una feines diferents, vaig col·laborar amb la revista musical Enderrock i amb el setmanari El Temps. També vaig portar el gabinet de comunicació del projecte Malva, molt vinculat a violència de gènere i alcoholisme, i em vaig adonar que el periodisme que més m’interessava és el que té un valor social.
Des del 2005 és responsable de comunicació de la Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona. Quin encàrrec va rebre?
Treballar la comunicació tant interna com externa: el web, el butlletí, les relacions amb els mitjans de comunicació per difondre les activitats de la Coordinadora i de les més de cent entitats que en formaven part, entitats molt actives dins del territori, amb els seus projectes, jornades de sensibilització i de denúncia, però que els mitjans feien poc visibles malgrat la incidència del que estaven fent.
Quan el 2007 es va crear la comissió de periodisme solidari entre el Col·legi de Periodistes i la Coordinadora d’ONG, vostè va dir: “Si la solidaritat cotitzés en borsa, seria notícia.” Tan complicat era posar en contacte dos mons que es necessiten entre si?
Sí, és així, és una necessitat del periodista estar atent a les noves realitats per informar-ne la ciutadania i és una necessitat de les entitats donar a conèixer els seus projectes perquè responen d’ells públicament i perquè aporten un gran valor transformador com a eina de sensibilització i de denúncia. D’aquestes dues necessitats se’n deriva, vam entendre, una responsabilitat compartida i vam organitzar formacions entre representants de les entitats i dels mitjans. Val a dir que de vegades les mateixes entitats no eren conscients de l’enorme potencial del seu treball i del missatge que podien transmetre.
I pel que fa als mitjans?
Vam posar l’èmfasi en dos aspectes complementaris: que les activitats de solidaritat i cooperació tinguessin presència creixent en els espais periodístics i que se’n fes un tractament informatiu correcte, sense estereotipar col·lectius, com per exemple el dels immigrants, dels quals s’oferia sovint una imatge esbiaixada i carregada de prejudicis. Vam revisar el codi deontològic del Col·legi de Periodistes i vam elaborar un decàleg propi. Demanàvem als professionals que no reproduïssin de manera acrítica els missatges criminalitzadors que aleshores alguns partits polítics ja començaven a escampar sense cap escrúpol.
Fa pocs dies es van tornar a asseure un grup de periodistes i de representants de les ONG. S’ha avançat?
El panorama ha canviat moltíssim: a moltes entitats se les va endur la política de retallades, tot i que n’han sorgit de noves, i el periodisme està patint també la seva important dosi de precarietat i els professionals ho tenen més complicat per batallar pels seus temes. Vam ser molt conscients que hem de continuar mantenint un contacte fluid, adaptar-nos uns i altres al nou context i frenar el missatge feixista, no naturalitzar-lo com ja es fa en alguns llocs, xarxes socials incloses.
En aquest sentit, és més difícil destriar la veritat de la mentida en les xarxes?
Encara hem d’aprendre molt a utilitzar-les. En general són positives, però també em generen dubtes. La profusió de continguts acaba provocant soroll i pel camí es pot perdre tota la part de reflexió i crítica ben fonamentada que evidentment no es pot donar en una piulada i que són necessàries per formar una opinió pública realment ben informada.
Que les ‘fakes’ funcionen ho demostra la crescuda electoral de Vox?
Molt preocupant: 52 escons! Amb mentides han aconseguit instal·lar un relat entre bona part dels col·lectius més castigats per la crisi i abandonats pels governants i, en conseqüència, més sensibles als missatges de confrontació: ells i nosaltres, amb el benentès que ells, els immigrants, són els culpables dels nostres mals socials. Especialment dura és l’estratègia de deshumanització dels menors no acompanyats, als quals presenten com a delinqüents. S’està instal·lant un discurs d’odi contra els més febles que busca tapar les causes del malestar social i que atempta directament a la possibilitat de conviure.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Tradicions
Dinars i sopars d’empresa per Nadal

Un àpat de companys

Barcelona

El Foraster aparca el bus de La Marató a l’estadi d’Olot

Girona

Som prou solidaris?

barcelona
Societat

Creant xarxa per la igualtat

girona

Fira Nadalenca solidària a Palamós

Palamós

Sant Feliu de Pallerols reviu el passat ramader

Sant Feliu de Pallerols

Dos dies d’activitats en la tercera Fira de Nadal de Sant Gregori

sant gregori

Salvem les Valls celebra cinc lustres d’activisme

La Vall d’en Bas
AMINA HUSSEIN
PERIODISTA I ACTIVISTA KURDA QUE DENUNCIA LA GUERRA BRUTA QUE MASSACRA EL SEU POBLE

“La resistència és l’esperança, és allò important que ens queda”

Girona